6.2 EDAT DE LA TERRA

El nostre planeta té uns 4.500 milions d’anys. Els geòlegs i geofísics han pogut calcular l’edat mesurant la velocitat a la qual es descomponen en plom els elements del metall radioactiu d’urani. També, mitjançant tècniques de datat radiométric, han esbrinat l’edat que tenen els meteorits, la qual és similar a la qual té la Terra i la Lluna.

Durant molt temps es va pensar que el planeta havia estat ací des de sempre, fins que els naturalistes van començar a comprendre els diferents canvis que havia patit el planeta en estudiar els estrats de la mateixa. Nicolas Steno va ser un dels primers a adonar-se la connexió que hi havia entre les restes fòssils i els esmentats estrats. Cap a 1790 el naturalista britànic William Smith va formular la hipòtesi que si dues capes de roca situades en llocs diferents contenien restes fòssils similars, era molt probable que ambdues capes procediren de la mateixa època publicà uns càlculs que fixaven l’edat de la Terra entre 20 milions i 400 milions d’anys. Va asumir que la Terra s’havia format a partir d’un objecte completament fos, i determinà el temps que trigaria la superfície a refredar-se per assolir la temperatua actual. Els seus càlculs no tingueren en compte la convecció de l’interior de la Terra, el que permet que escapi més calor de l’interior per escalfar les roques properes a la superfície.

Anys més tard un nebot seu, John Phillips, va calcular utilitzant aquestes tècniques que l’edat de la Terra seria d’uns 96 milions d’anys.

El naturalista Mijaíl Lomonósov va pensar que la Terra s’havia format de forma independent de la resta de l’univers, diversos centenars de milers d’anys abans. En 1779 el naturalista francés Comte Du Buffon va realitzar un experiment: va crear un globus de dimensions reduïts la composició de les quals era similar a la del planeta i després va mesurar el seu ritme de refredament. Així, va estimar l’edat de la terra en uns 75 mil anys.

No obstant açò, no va ser fins a 1830 quan un geòleg anomenat Charles Lyell suggerira que el planeta canvia constantment. Açò, encara que avui ens resulte alguna cosa natural i completament lògic, aleshores era una teoria molt nova, ja que pensaven que el planeta era alguna cosa estàtic, que només canviava mitjançant les catàstrofes naturals.

 VIDEO


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *