6.3 MÈTODES DE DATACIÓ ABSOLUTA I RELATIVA

La història està constituida per una succesió d’esdeveniments. Per saber l’edat de la Terra hem d’ordenar els esdeveniments que coneixem.

L’ordenació pot realitzar-se de dues formes:

  • Datació relativa: es tracta d’ordenar roques, fòssils o esdeveniments de més antics a més moderns, sense precisar els anys que tenen.
  • Datació absoluta: Consisteix en posar data als materials o sucesos, és a dir, precisar els anys que tenen.

Dins de la datació relativa, podem nomenar el mètode de la estratigrafia, que consisteix en estudiar els estrats.

Es tracta de fets de molt fàcil comprovació, que es verifiquen en tots els conjunts d’estrats i que ens permeten tant establir la seua antiguitat relativa com comprendre algunes de les condicions vigents en el medi, en el moment de la disposició dels sediments i de la consolidació de les roques.

 

Dins de la datació absoluta, el mètode més utilitzat és el mètode radiomètric, basat en el fet que els àtoms de certs elements químics inestables (“elements pares”) experimenten, amb el temps, un procés de desintegració radioactiva que els converteix en altres elements químics estables (“elements fill”).

Usant datació radiomètrica, els científics estimen que el sistema solar té uns 4.600 milions d’anys d’antiguitat. Les roques més velles a la Terra tenen aproximadament 3.900 milions d’anys. Les roques tan velles són rares de trobar, ja que la superfície de la Terra està sent constantment remodelada per l’erosió, el vulcanisme i les plaques tectòniques. Per a estimar l’edat del sistema solar, els científics han d’usar meteorits, que es van formar durant la condensació primerenca de la nebulosa solar. S’han trobat meteorits, com el de Canyon Diablo, de 4.600 milions d’anys d’antiguitat, per tant el sistema solar ha de tenir almenys aquesta edat.

 

VIDEO

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *